de bo de bo vins ppcc

Vins dels Països Catalans

Rotllan Torra no és una de les marques estrella de la denominació d'origen qualificada del Priorat, però fa alguns del vins assequibles més interessants i, fins i tot, més fidels i menys pretenciosos de la zona en la seva gamma. Per a l'elaboració del Selección Especial (que una 'n' de menys naturalitzaria enormement) es realitza un cupatge de garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon. Es tracta d'un vi molt harmònic, amb un toc encara licorós reforçat per unes notes de pruna confitada. En boca és ample i fruitós, sense arribar a la magnitud d'altres vins, però de manera diàfana i convincent. Es tracta d'un vi per gaudir sense massa exigències, però sense renúncies que trenquin un estil i un paisatge, el ja famós paisatge de la licorella.

Aquest priorat elegant i de curós cupatge representa un dels sovintejats desembarcaments de gran empreses foranes a la denominació de qualitat prioratina. El Grup Castell de Peralada s'ha lluït amb aquest vi elegant i complex. Val la pena tastar-lo per comparar amb d'altres priorats. Cal tenir en compte la presència de varietats foranes, que l'allunyen de l'habitual combinació única de garnatxa i carinyena. Sembla com si haguessin volgut recrear en certa manera la línia de vins que els distingeix a l'Empordà, mantenint la potència de la garriga mediterrània i la mineralitat de la licorella. Un vi molt ben fet, amb el cap per al cor, i a més amb un nom que evoca perfectament la senzillesa que acompanya tot allò que és gran.

Tastar el Reserva Cabernet Sauvignon de Jean León de l'anyada 1998 és, simplement, un gran plaer. Si bé s'hi nota destacadament la fusta, la vivor de la fruita negra, ben madura, però sense arribar a tocs autèntics de confitura, carrega el vi d'energia penedesenca, de finor i de bon fer mediterrani. En aquells que ja hem deixat de creure en les etiquetes de "reserva" i similars, aquest mot és l'única minúcia que li sobra al producte, que es conserva en molt bona forma i que pot mantenir-s'hi segurament un parell d'anys més. Esn el fa més atractiu l'avellutament i l'estructura, que es complementen força bé. En aquesta anyada Jean León ja estava integrat al grup Torres, però això no n'ha rebaixat de cap manera els objectius ni els resultats.

El tòpic del Penedès com a terra de blancs ha fet estralls en el prestigi d'un terrer més versàtil del que molts creuen i cada cop més ennegrit, en el bell sentit del tint fosc del most que absorbeix els tanins colorants. Però encara més mal ha fet la identificació del blanc penedesenc amb el format de vi d'agulla o de vi fresc per a paelles del tipus "Blanc Pescador". Un dels exemples a un preu assenyat de la feblesa d'aquest arrelat prejudici ens el porta Vinya Escudé, amb un blanc de chardonnay i xarel·lo fermentat en bóta de tarannà modern, és a dir, que integra molt bé el cos i els matisos adquirits en barrica amb la frescor de les varietats esmentades, frescor que es percep tant en nas com en boca. És un vi que no traeix els més exigents, ja que aporta notes diverses ben armonitzades, alhora que és prou llaminer.

Aquest vi és una realitat deliciosa que evoluciona a millor després d'haver estat obert. El primer tast mostra un vi fresc, amb certa acidesa i un cos mitjà, de notes vinculades a la varietat garnatxa, que n'és la protagonista indiscutible. Intenta, doncs, portar al món del vi dolç els aromes i el trets primordials d'un producte rejovenit. Ara bé, a alguns això ens pot semblar una operació de lifting, i ens emociona molt més el vi, aquest mateix vi, després de romandre un parell de mesos en bones condicions. Aleshores apareixen més clares i contundents totes les aromes que promet l'etiqueta (confitura, figues, panses, cacau). Perquè aquí, indubtablement, la vellesa és bellesa.

Un vi mediterrani, perfumat i elegant, amb un nas de fruita vermella i pebre negre, un nas lleuger: Aquesta és la proposta de Jaume Mesquida, un vi de criança amb la bóta perfectament integrada en un producte equilibrat, o com a mínim fins que arriba el final, on descobrim una astringència que no desentona, sinó que acompanya sàviament, tot culminant-la, la profunditat primària que el caracteritza. A l'etiqueta, una reproducció de dos amants nus, en repòs serè i meditatiu, ens torna a repetir allò que ens ha dit el líquid amb un deix tel·lúric: lleugera és la bella profunditat de l'estimació.

Gramona és una firma que s'ha caracteritzat per la creació de xampanys de qualitat i de vins memorables, força singulars dins del panorama català (vins de gel, el Gessamí, etc.), que els han fet força apreciats per cellers i consumidors. Aquest sauvignon blanc suposa un pas més en l'ennobiment de l'art del blanc en aquest nostra terra del negre de capçal. Les aromes són tan riques que a cada cop de nas després d'un tomb de copa sorgeixen nous matisos, noves notes, a vegades tan marcades que sembla un altre vi: De la poma golden a perfums herbacis, de fruites tropicals delicadíssimes a tocs de notes balsàmiques, tot cobert per l'estructura potent del temps en bóta. En boca cal subratllar-hi la mineralitat i el bon pas, expressiu i serè, amb un punt de melositat final que, glamurós, el corona llargament.

Aquest cava és una delícia dels sentits: De bombolla petita, molt agradable en boca, i d'una subtilitat de fragàncies i textures difícil de definir, hi destaca la utilització de la varietat chardonnay, amb un toc de pinot noir, a la manera dels xampanys francesos. Mitjançant els procediments de l'agricultura ecològica, neix un cava reserva brut nature de nom barceloní per deixar-ne clars la procedència i el pedigrí. L'ampolla, original i elegantíssima, explota en minimalisme quan se'n tasta el contingut. El brindis amb aquesta petita gran joia sadolla el més exigent.

Navegant pels textos virgilians descobrim que Dido és l'amant secundària, la de pas, la desolació en persona. Dido també és la segona de bord a Venus la Universal, un celler que dirigeixen Sara Pérez i René Barbier. La seva Dido porta, en efecte, certa melangia: La capa és més aviat pàl·lida, esmorteïda en comparació amb les corporeïtats habituals del Montsant. Les aromes són més etèries, de fruita amb notes subtils de sotabosc, i en boca és lleuger com un paracaigudes. Resulta difícil distingir els elements i les notes, per la mestria enològica que els ha conjugat de forma tan harmònica que tots s'acoplen com els fluids de l'amor. En definitiva, és un vi fet amb la passió d'un objectiu: Demostrar les possibilitats d'una terra i d'unes varietats, més enllà dels tòpics i dels fervors que ens duguin a les amants principals, les ineludibles.

Tal vegada resulta precipitat consumir a hores d'ara aquest vi del Pla de Bages, que destaca per la seva concentració, gairebé hermètica. Cal decantar-lo, i, fins i tot així, segur que ens oculta algun dels seus bells secrets. En nas destaca el pebre negre, el cuir i tabac, encara que en sorprèn la frescor, amb una fusta molt ben integrada. En boca és ample com un mar obert, amb certa mineralitat, que no llueix massa perquè es tracta d'un vi molt dens i, en certa mesura, feixuc. En aquest sentit, els tanins poden arribar a saturar el paladar. Sigui com sigui, en bones condicions de guarda i ben acompanyat farà meravelles.

La garnatxa blanca és la columna vertebral d'aquest vi de categoria. El muscat li aporta aromes i dolçor, suavitat i sensualitat. Al nas s'obre poc a poc cap a una elegància pròpia dels grans vins, i en boca és una explosió, no pas d'una multitud ingent de matisos, que hi són en part, sinó sobretot de sinceritat, mostrant-nos com n'és de fàcil la placidesa d'haver arribat a un indret on ens sentim plenament còmodes. L'harmonia domina el Clos Maria, sense cap punta que desentoni o desequilibri l'esforç realitzat per atènyer un vi cordial, en la significació etimològica d'aquesta expressió: Del cor.

El coupage d'aquest vi no és dels més típics del Penedès, però tampoc resulta excepcional. Un 5% de carinyena no marca una gran diferència, i hi predomina l'ensamblatge entre merlot i cabernet sauvignon. No és un vi per a grans ocasions, ni per a plats suculents, sinó més aviat un vi sense complexos, i per això mateix una mica difícil. Al principi se'ns mostra força tancat, amb un aroma de sotabosc molt marcat i notes posteriors de fruita negra i tabac, un conjunt molt vínic. En boca presenta uns tanins potents però poc acurats, ja que sorprèn una astringència final poc arrodonida. Tanmateix, cal valorar que la fusta li atorga una bona estructura però sense esdevenir-ne protagonista.

Es tracta d'un vi d'una de les darreres anyades que duen a l'etiqueta l'afegitó "Costa Brava", reclam turístic considerat finalment inútil per part dels viticultors de la zona: A Lloret i Platja d'Aro els guiris s'empassen sangria i vins de la casa d'origen tetrabriquenc. El ComaBruna s'elabora en una elegant combinació local i forània de sirà, carinyena i marselan (aquest darrer raríssim a les vinyes catalanes). En nas explota amb una suculenta aroma que sura com un perfum de confitura de pruna, no gaire complexa però embriagadora. Quan el tastem hi trobem notes de xocolata i espècies, en un pas llarg i consistent, però amb alguns tanins per domar. És un vi sincer.

Aquest és un vi rodó: Ni li sobra ni li manca res per triomfar amb gran dignitat en qualsevol taula. Si fa un parell d'anys encara resultava excesivament astringent, el temps l'ha polit com un expert escultor organolèptic. L'ull de llebre i el sirà es fusionen per assolir un excels equilibri entre la potència i la suavitat, entre la profunditat i la subtilesa. La relació qualitat-preu resulta excepcional. La terra s'hi expressa amb certa mineralitat, però també a través del caràcter, autèntic. Tasteu-lo, i aleshores sentireu una múrria commiseració pels malalts crònics de riogitis.

Fruit de les inversions econòmiques i humanes d'un dels grans artistes catalans del s. XX, ha nascut un celler prioratí que fa coses tan delicioses com aquest vi, que n'és la gamma més econòmica. L'Embruix 2003 es caracteritza per la seva harmonia i una criança molt ben portada. Al nas destaca la fruita del bosc madura, el cuir i unes aromes profundes que ens porten a la terra de la licorellla. En boca demostra una potència considerable, amb una etapa de magnífica dolçor que aporta un lleu retronasal de fruita confitada. Ara bé, cal dir que l'anyada 2004 resulta més complexa i atractiva.

Aquest vi, que no ha estat sotmès a criança en botes, resulta una més que agradable sorpresa vinguda del Priorat. Tot i que manté la força i algunes de les característiques bàsiques dels vins d'aquesta magnífica regió, com l'estructura ferma i la mineralitat, el Nita 2004 aporta unes notes florals de violeta i uns tocs de fruita fresca, però madura, que el converteixen en un parent proper de les nòrdiques versions franceses del vi. En boca és expressiu, amb un final mitjà força elegant.

Elaborat a partir d'un cupatge de cabernet sauvignon, merlot, sirà i manto negro, aquest fantàstic vi plenament mediterrani ens transporta a sensacions càlides i saboroses. Amb força cos però no massa gras, en les aromes domina la fruita negra del bosc, i en boca es percep una criança molt ben portada, segurament en el moment òptim de consum. Té un final rodó i llaminer. Esperem que continuï per aquest camí.

Vins dels Països Catalans
	Rotllan Torra Selección Especial 2004 (D.O.Q. Priorat) / Rotllan Torra 13,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2010 Rotllan Torra no és una de les marques estrella de la denominació d'origen qualificada del Priorat, però fa alguns del vins assequibles més interessants i, fins i tot, més fidels i menys pretenciosos de la zona en la seva gamma. Per a l'elaboració del Selección Especial (que una 'n' de menys naturalitzaria enormement) es realitza un cupatge de garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon. Es tracta d'un vi molt harmònic, amb un toc encara licorós reforçat per unes notes de pruna confitada. En boca és ample i fruitós, sense arribar a la magnitud d'altres vins, però de manera diàfana i convincent. Es tracta d'un vi per gaudir sense massa exigències, però sense renúncies que trenquin un estil i un paisatge, el ja famós paisatge de la licorella.	Cruor 2005 Reserva Cabernet Sauvignon (D.O.Q. Priorat) / Casa Gran del Siurana 14,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2009 Aquest priorat elegant i de curós cupatge representa un dels sovintejats desembarcaments de gran empreses foranes a la denominació de qualitat prioratina. El Grup Castell de Peralada s'ha lluït amb aquest vi elegant i complex. Val la pena tastar-lo per comparar amb d'altres priorats. Cal tenir en compte la presència de varietats foranes, que l'allunyen de l'habitual combinació única de garnatxa i carinyena. Sembla com si haguessin volgut recrear en certa manera la línia de vins que els distingeix a l'Empordà, mantenint la potència de la garriga mediterrània i la mineralitat de la licorella. Un vi molt ben fet, amb el cap per al cor, i a més amb un nom que evoca perfectament la senzillesa que acompanya tot allò que és gran.
	Reserva Cabernet Sauvignon 1998 (D.O. Penedès) / Jean León 14º / 0,75 L. Tast: hivern de 2009 Tastar el Reserva Cabernet Sauvignon de Jean León de l'anyada 1998 és, simplement, un gran plaer. Si bé s'hi nota destacadament la fusta, la vivor de la fruita negra, ben madura, però sense arribar a tocs autèntics de confitura, carrega el vi d'energia penedesenca, de finor i de bon fer mediterrani. En aquells que ja hem deixat de creure en les etiquetes de "reserva" i similars, aquest mot és l'única minúcia que li sobra al producte, que es conserva en molt bona forma i que pot mantenir-s'hi segurament un parell d'anys més. Esn el fa més atractiu l'avellutament i l'estructura, que es complementen força bé. En aquesta anyada Jean León ja estava integrat al grup Torres, però això no n'ha rebaixat de cap manera els objectius ni els resultats.	Maioles 2007 (D.O. Penedès) / Vinya Escudé 12,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2009 El tòpic del Penedès com a terra de blancs ha fet estralls en el prestigi d'un terrer més versàtil del que molts creuen i cada cop més ennegrit, en el bell sentit del tint fosc del most que absorbeix els tanins colorants. Però encara més mal ha fet la identificació del blanc penedesenc amb el format de vi d'agulla o de vi fresc per a paelles del tipus "Blanc Pescador". Un dels exemples a un preu assenyat de la feblesa d'aquest arrelat prejudici ens el porta Vinya Escudé, amb un blanc de chardonnay i xarel·lo fermentat en bóta de tarannà modern, és a dir, que integra molt bé el cos i els matisos adquirits en barrica amb la frescor de les varietats esmentades, frescor que es percep tant en nas com en boca. És un vi que no traeix els més exigents, ja que aporta notes diverses ben armonitzades, alhora que és prou llaminer.
	Ètim Verema Tardana 2006 (D.O. Montsant) / Agrícola Falset-Marçà 15º / 0,50 L. Tast: primavera de 2009 Aquest vi és una realitat deliciosa que evoluciona a millor després d'haver estat obert. El primer tast mostra un vi fresc, amb certa acidesa i un cos mitjà, de notes vinculades a la varietat garnatxa, que n'és la protagonista indiscutible. Intenta, doncs, portar al món del vi dolç els aromes i el trets primordials d'un producte rejovenit. Ara bé, a alguns això ens pot semblar una operació de lifting, i ens emociona molt més el vi, aquest mateix vi, després de romandre un parell de mesos en bones condicions. Aleshores apareixen més clares i contundents totes les aromes que promet l'etiqueta (confitura, figues, panses, cacau). Perquè aquí, indubtablement, la vellesa és bellesa.	Cabernet Sauvignon Criança 2004 (D.O. Pla i Llevant) / Jaume Mesquida 13,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Un vi mediterrani, perfumat i elegant, amb un nas de fruita vermella i pebre negre, un nas lleuger: Aquesta és la proposta de Jaume Mesquida, un vi de criança amb la bóta perfectament integrada en un producte equilibrat, o com a mínim fins que arriba el final, on descobrim una astringència que no desentona, sinó que acompanya sàviament, tot culminant-la, la profunditat primària que el caracteritza. A l'etiqueta, una reproducció de dos amants nus, en repòs serè i meditatiu, ens torna a repetir allò que ens ha dit el líquid amb un deix tel·lúric: lleugera és la bella profunditat de l'estimació.
	Sauvignon Blanc 2007 (D.O. Penedès) / Gramona 12,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Gramona és una firma que s'ha caracteritzat per la creació de xampanys de qualitat i de vins memorables, força singulars dins del panorama català (vins de gel, el Gessamí, etc.), que els han fet força apreciats per cellers i consumidors. Aquest sauvignon blanc suposa un pas més en l'ennobiment de l'art del blanc en aquest nostra terra del negre de capçal. Les aromes són tan riques que a cada cop de nas després d'un tomb de copa sorgeixen nous matisos, noves notes, a vegades tan marcades que sembla un altre vi: De la poma golden a perfums herbacis, de fruites tropicals delicadíssimes a tocs de notes balsàmiques, tot cobert per l'estructura potent del temps en bóta. En boca cal subratllar-hi la mineralitat i el bon pas, expressiu i serè, amb un punt de melositat final que, glamurós, el corona llargament.	Privat Laietà (D.O. Cava) / Alta Alella 12º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Aquest cava és una delícia dels sentits: De bombolla petita, molt agradable en boca, i d'una subtilitat de fragàncies i textures difícil de definir, hi destaca la utilització de la varietat chardonnay, amb un toc de pinot noir, a la manera dels xampanys francesos. Mitjançant els procediments de l'agricultura ecològica, neix un cava reserva brut nature de nom barceloní per deixar-ne clars la procedència i el pedigrí. L'ampolla, original i elegantíssima, explota en minimalisme quan se'n tasta el contingut. El brindis amb aquesta petita gran joia sadolla el més exigent.
	Dido 2005 (D.O. Montsant) / Venus la Universal 13º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Navegant pels textos virgilians descobrim que Dido és l'amant secundària, la de pas, la desolació en persona. Dido també és la segona de bord a Venus la Universal, un celler que dirigeixen Sara Pérez i René Barbier. La seva Dido porta, en efecte, certa melangia: La capa és més aviat pàl·lida, esmorteïda en comparació amb les corporeïtats habituals del Montsant. Les aromes són més etèries, de fruita amb notes subtils de sotabosc, i en boca és lleuger com un paracaigudes. Resulta difícil distingir els elements i les notes, per la mestria enològica que els ha conjugat de forma tan harmònica que tots s'acoplen com els fluids de l'amor. En definitiva, és un vi fet amb la passió d'un objectiu: Demostrar les possibilitats d'una terra i d'unes varietats, més enllà dels tòpics i dels fervors que ens duguin a les amants principals, les ineludibles.	Abadal 3.9 2005 (D.O. Pla de Bages) / Masies d'Avinyó 14º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Tal vegada resulta precipitat consumir a hores d'ara aquest vi del Pla de Bages, que destaca per la seva concentració, gairebé hermètica. Cal decantar-lo, i, fins i tot així, segur que ens oculta algun dels seus bells secrets. En nas destaca el pebre negre, el cuir i tabac, encara que en sorprèn la frescor, amb una fusta molt ben integrada. En boca és ample com un mar obert, amb certa mineralitat, que no llueix massa perquè es tracta d'un vi molt dens i, en certa mesura, feixuc. En aquest sentit, els tanins poden arribar a saturar el paladar. Sigui com sigui, en bones condicions de guarda i ben acompanyat farà meravelles.
	Clos Maria 2005 (D.O. Montsant) / Mas Perinet 13º / 0,75 L. Tast: tardor de 2008 La garnatxa blanca és la columna vertebral d'aquest vi de categoria. El muscat li aporta aromes i dolçor, suavitat i sensualitat. Al nas s'obre poc a poc cap a una elegància pròpia dels grans vins, i en boca és una explosió, no pas d'una multitud ingent de matisos, que hi són en part, sinó sobretot de sinceritat, mostrant-nos com n'és de fàcil la placidesa d'haver arribat a un indret on ens sentim plenament còmodes. L'harmonia domina el Clos Maria, sense cap punta que desentoni o desequilibri l'esforç realitzat per atènyer un vi cordial, en la significació etimològica d'aquesta expressió: Del cor.	Pas Curtei 2004 (D.O. Penedès) / Alemany i Corrió 13,5º / 0,75 L. Tast: estiu de 2008 El coupage d'aquest vi no és dels més típics del Penedès, però tampoc resulta excepcional. Un 5% de carinyena no marca una gran diferència, i hi predomina l'ensamblatge entre merlot i cabernet sauvignon. No és un vi per a grans ocasions, ni per a plats suculents, sinó més aviat un vi sense complexos, i per això mateix una mica difícil. Al principi se'ns mostra força tancat, amb un aroma de sotabosc molt marcat i notes posteriors de fruita negra i tabac, un conjunt molt vínic. En boca presenta uns tanins potents però poc acurats, ja que sorprèn una astringència final poc arrodonida. Tanmateix, cal valorar que la fusta li atorga una bona estructura però sense esdevenir-ne protagonista.
	Merlot 2004 (D.O. Costers del Segre) / Raimat 13º / 0,75 L. Tast: estiu de 2008 Raimat, la gran empresa de Costers de Segre, es caracteritza per l'elaboració de vins de qualitat mitjana que prou sovint superen l'imprecís qualificatiu de "correctes". En aquest cas, el monovarietal Merlot 2004 (que inclou un petit percentatge de cabernet sauvignon) és un bon exemple d'aquesta línia. Es tracta d'un vi càlid, amb el bouquet aromàtic típic d'aquesta varietat en països temperats. I aquí rau precisament el problema: Aquest vi, ben estructurat, agradable i harmònic, comparteix massa trets amb els seus homòlegs del Nou Món, especialment els xilens i argentins. La llàstima és que el Merlot de Raimat no hi pot competir en relació qualitat-preu.	ComaBruna 2003 (D.O. Empordà-Costa Brava) / Espelt 13,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2008 Es tracta d'un vi d'una de les darreres anyades que duen a l'etiqueta l'afegitó "Costa Brava", reclam turístic considerat finalment inútil per part dels viticultors de la zona: A Lloret i Platja d'Aro els guiris s'empassen sangria i vins de la casa d'origen tetrabriquenc. El ComaBruna s'elabora en una elegant combinació local i forània de sirà, carinyena i marselan (aquest darrer raríssim a les vinyes catalanes). En nas explota amb una suculenta aroma que sura com un perfum de confitura de pruna, no gaire complexa però embriagadora. Quan el tastem hi trobem notes de xocolata i espècies, en un pas llarg i consistent, però amb alguns tanins per domar. És un vi sincer.
	Bru de Verdú 2005 (D.O. Costers del Segre) / Cercavins 14,3º / 0,75 L. Tast: primavera de 2008 Aquest és un vi rodó: Ni li sobra ni li manca res per triomfar amb gran dignitat en qualsevol taula. Si fa un parell d'anys encara resultava excesivament astringent, el temps l'ha polit com un expert escultor organolèptic. L'ull de llebre i el sirà es fusionen per assolir un excels equilibri entre la potència i la suavitat, entre la profunditat i la subtilesa. La relació qualitat-preu resulta excepcional. La terra s'hi expressa amb certa mineralitat, però també a través del caràcter, autèntic. Tasteu-lo, i aleshores sentireu una múrria commiseració pels malalts crònics de riogitis.	Embruix 2003 (D.O.Q. Priorat) / Vall Llach 14,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2007 Fruit de les inversions econòmiques i humanes d'un dels grans artistes catalans del s. XX, ha nascut un celler prioratí que fa coses tan delicioses com aquest vi, que n'és la gamma més econòmica. L'Embruix 2003 es caracteritza per la seva harmonia i una criança molt ben portada. Al nas destaca la fruita del bosc madura, el cuir i unes aromes profundes que ens porten a la terra de la licorellla. En boca demostra una potència considerable, amb una etapa de magnífica dolçor que aporta un lleu retronasal de fruita confitada. Ara bé, cal dir que l'anyada 2004 resulta més complexa i atractiva.
	Nita 2004 (D.O.Q. Priorat) / Meritxell Pallejà 14º / 0,75 L. Tast: hivern de 2006 Aquest vi, que no ha estat sotmès a criança en botes, resulta una més que agradable sorpresa vinguda del Priorat. Tot i que manté la força i algunes de les característiques bàsiques dels vins d'aquesta magnífica regió, com l'estructura ferma i la mineralitat, el Nita 2004 aporta unes notes florals de violeta i uns tocs de fruita fresca, però madura, que el converteixen en un parent proper de les nòrdiques versions franceses del vi. En boca és expressiu, amb un final mitjà força elegant.	Son Bordils Negre 2002 (V.T. Illes Balears) / Finca Son Bordils 14º / 0,75 L. Tast: tardor de 2006 Elaborat a partir d'un cupatge de cabernet sauvignon, merlot, sirà i manto negro, aquest fantàstic vi plenament mediterrani ens transporta a sensacions càlides i saboroses. Amb força cos però no massa gras, en les aromes domina la fruita negra del bosc, i en boca es percep una criança molt ben portada, segurament en el moment òptim de consum. Té un final rodó i llaminer. Esperem que continuï per aquest camí.