de bo de bo vins ppcc

Vins dels Països Catalans

Aquest és un vi que no pot deixar indiferent, sobretot a aquells que no coneguin els vins mallorquins. Es tracta d'un vi sec, però untuós, poc aromàtic però de nas intens i agradable, extremadament mineral i un pèl amarg en el pas mig per boca... És a dir, un producte per a aquells que saben gaudir d'un bon vi i alhora en desitgen reconèixer un paisatge, un terreny, un origen que es troba al Mediterrani, tot i que ens parla d'una certa austeritat i no pas d'exuberància... El toc d'ametlla i els anisats finals del retrogust fan venir ganes de beure'n més, ja que és un vi prou llaminer. A banda de tot plegat, l'etiqueta no és solament preciosa, sinó que constitueix una bona mostra gràfica de les bondats d'aquest líquid treballat sobre el sol de Felanitx, indret afortunat que apareix en la forma local de reminiscències llatines.

Un vi profund és una inspiració. Inspira història i paisatge: temps i espai, les dues condicions a priori de Kant. L’idus romà més famós de la història va ser un 15 de març, encara que el tast de l’Idus 2006 s’ha fet la Diada de Sant Jordi del Tricentenari. Història. Com els vuit anys que han passat des de la collita fins al consum del vi, que l’han arrodonit i hi han deixat uns rivets de color teula. El paisatge és tota la garriga i el sotabosc de Porrera que penetra ben endins al primer cop de nas, i a poc a poc s’hi van descobrint tocs de cansalada fumada, cuiro, cacau torrat... Ens trobem davant d’un vi ben potent, ple de força, aspecte que es percep de seguida en les aromes de licor de cirera o móra que suren sobre el líquid. Caldria veure en el futur com evoluciona tot plegat en ampolla. Que tinguem sort.

Aquest celler de Marçà no defrauda a ningú amb les seves elaboracions, plenes de força i caràcter. En aquest cas concret, es tracta d’un vi de vinyes velles de garnatxa blanca i roja, macabeu i pansal que constitueix una excel·lent mostra dels diferents graus amb què un consumidor pot gaudir d’un bon vi: per a qui no demana massa, és un vi fresc i agradable en boca; per a qui hi cerca quelcom més, hi troba mineralitat i una estructura de columna vertebral que fa de suport a notes que van variant a mesura que el vi s’obre: del brioix i la mantega a la flor blanca i el préssec, la poma escarxada, el so de la música... El final és llarg i suggerent. Un vi, en definitiva, que ens parla d’un terròs que combina l’austera gràcia de la pedra amb l’aèria consistència dels matisos.

Un dels reptes més interessants en el món del vi consisteix a descobrir com evolucionen en ampolla aquells vins de regions o varietats recuperades, o bé vins fruit de provatures que històricament no existiten o no havien tingut prou representativitat. Aquest és el cas del Maioles, un penedès de chardonnay i xarel·o mantingut en bóta durant 5 mesos. Havent passat 7 anys des del seu embotellament, la veritat és que l'evolució ha estat força ràpida, fet que evidencia que no es caracteritza per una estabilitat remarcable. Malgrat tot, la veritat és que aquest és un moment prou interessant per tastar-lo: al nas destaca la maduresa, que evoca els vins vells - rancis, marsales, xerès -, i la humitat d'espai clos, amb un agradable i subtil final anisat. En boca s'expressa amb força, i hi dominen els fruits secs - nou - i una frescor reconeixible. Cal subratllar en especial el brillant color d'or vell que fa del moment del tast un petita recompensa.

Hi ha vins que emocionen, i aquest n'és un. L'entrada en nas resulta tan suculenta que sembla que hi haguem de caure. Una fusta noble agombola aromes de fruita negra amb notes ben diverses, notes que fan volar la imaginació, de vainilla, de pebre vermell en gra, de cirera, de confitura de roses, i fins i tot tocs de rostit de galtes. En boca és robust, però no arriba a la carnositat que li suposaríem a un vi amb les característiques esmentades. És un vi de capa mitjana que sorprèn i que trenca tòpics, que és llaminer des del primer contacte, però que no embafa gens ni gota. El final resulta llargament plaent, sense caure en la llanguidesa d'alguns productes fets de qualsevol manera. Des de Felanitx, doncs, ens arriba amb amor aquesta petita gran joia mallorquina. Gracis!

Can Blau 2007
(D.O. Montsant) / Cellers Can Blau
14,5º / 0,75 L.
Tast: primavera de 2012

Amb aquest cupatge de carinyena, sirà i garnatxa, els elaboradors de Can Blau aconsegueixen un montsant clàssic, la síntesi de les virtuts que hauria de tenir un bon fill de veí d'aquestes terres, no pas en el sentit vulgar o avorrit del concepte, sinó amb tots els ets i uts d'un ensamblatge-montsant: nas intens, atractiu i suggerent, fruita carnosa en boca amb el toc just de bóta, que omple i que no talla pas l'esperit, i un retrogust allargassat i evocador... La relació qualitat-preu és òptima, i demostra la capacitat d'adaptar-se al mercat, baixant dels núvols, que sembla que alguns productors no han capit. A més, aquest Montsant té la mineralitat justa que fa que no tingui res a envejar als veïns Priorats. D'altra banda, se'ns presenta amb una de les etiquetes més ben trobades del país.

Rústic, esquerp, sever. Podrien ser denominacions que se't passen pel cap quan tastes per primer cop aquest vi alacantí d'agricultura ecològica. Es tracta d'un producte arriscat, ja que els 16 meses en bota podrien haver conduït al domini exclusiu de la fusta, que hi és, lluint sobretot al principi, però que va deixant pas -a mesura que el vi s'obre- a aromes de fruites assecades, molt assecades, torrats i una evocació d'olives. És un vi tànnic, corpulent, irregular, resultat del cupatge escollit de monastrell, cabernet sauvignon i ull de llebre: no hi ha pas amorosiment via merlot, carinyena o garnatxa, tot i que quan s'ha obert del tot el monastrell hi deixa un final de fruita llaminera. En general, però, hi ha treva. La força d'aquest vi de 10 anys, força en acidesa, indica que encara té un bon marge de maniobra. Si bé, la rusticitat i una punta d'alcohol li resta certa complexitat, el bon paladar sap que està gaudint d'un vi sensacional.

Elaborat amb garnatxa negra, aquest vi resulta una bona representació d'allò que ens pot oferir la nostra terra sota bandera francesa. La regió de Banyuls ha estat reconeguda des de fa molt de temps com a centre de producció de vins dolços naturals d'alta qualitat. En aquest banyuls hi trobem els grans trets d'aquesta narració enològica: aromes de fruita negra molt madura, figues, nous, torrats, etc... Un recital harmònic de dolçor que ens permet crear un perfecte acompanyament per a moltes postres, especialment de xocolata o de fruits secs, com les postres de músic. A més, cal recordar que una de les virtuts d'aquests vins és que poden mantenir les qualitats organolèptiques força mesos, amb una mínima cura de conservació (buidatge amb bomba). Una bona proposta de la Catalunya Nord.

De vins elaborats amb la varietat merlot n'hi ha tants al món que segurament algú en podria estar tastant un de diferent cada dia durant una bona part de l'existència. Seria una mica avorrit, sens dubte, però altament instructiu. En tot cas, si féssim una jerarquia mundial de tots aquests vins, ens podem atrevir a suposar que el merlot que fan els De Muller a la zona del Camp de Tarragona es trobaria a la meitat superior del rànquing. Al nas, destaca un primer atac molt evident de cacao i de cafè, un veritable Caffe Mocha. Servit a la temperatura adient, aquest vi conté l'acidesa suficient per gaudir d'una columna vertebral que es combina prou bé amb la fruita i la bóta, i ens ofereix un pas poc tumultuós per boca. Si bé és un vi modest en les seves expectatives, el resultat sorprèn per la seva vigorositat.

El celler Bàrbara Forés és una de les empreses vitícoles que ha contribuït de manera determinant a l'hora de situar la denominació de la Terra Alta a l'esfera enològica internacional. Els seus són uns vins tànics i de cos mitjà, alhora. El vermell venç al negre, en una dansa ritual que produeix aromes exquisides ben allunyades dels tòpics que castiguen els vins rebecs i "peleons" del sud de Catalunya. Al nas, doncs, hi trobem un perfum de vi amb la fusta ben integrada, nostes de fruita vermella, tabac, confitura... En boca els tanins hi són presents però sense puntes que dificultin el tast. Al contrari, el vi llisca expressivament i acaba de manera elegant i feliç, llargament feliç. Si en Manelic hagués pogut gaudir d'un Coma d'En Pou segur que no s'amoinaria tant per la Terra Baixa, i aniria de dret, sol o acompanyat, cap a la Terra Alta.

La signatura del Castell de Perelada resulta una garantia de qualitat a l'hora d'adquirir un vi amb personalitat i d'alta qualitat. Sens dubte, aquest cava atípic en resulta una bella mostra. L'ampolla mateixa ens trasllada a l'època del xampany imperial, i aquesta és una mica la filosofia que ha seguit l'elaboració del Gran Claustro. Així, amb les varietats clàssiques franceses de Chardonnay i Pinot Noir, sorgeix un producte que es caracteritza per l'extremada delicadesa: l'aroma és molt subtil, floral i molt etèria; en boca les bombolles es desfan com una mousse de crema fresca i recomfortant; el final és llarg, llarg i profund, com una evocació d'una tonada que no ens vol deixar. Un brut nature que demostra el talent dels enòlegs que treballen amb els fruits del nostre país.

Mallorca és terra de vins des de fa molts segles. Les varietats locals, que van patir com a molts d'altres indrets la fil·loxera, s'han tornat a reintroduir a la viticultura illenca per oferir-nos el tast d'un vi com els d'abans, però elaborat amb tota la tecnologia moderna. En aquest sentit, encara que aquest vi dugui un nom de monovarietal, es tracta d'un cupatge en què una altra varietat mallorquina (callet) i dues de forasteres (merlot i cabernet sauvignon) atorguen les seves millors característiques per configurar un producte molt vínic, amb olors de vi, de celler tradicional. Es tracta, doncs, d'un semicriança sense floritures però amb un nervi que el converteix en un vi distingit, de pas lleuger però ben modulat i senyor. És un vi fresc, ideal per combinar amb un pa amb oli i embotits, formatges no massa curats, etc.

Hi ocasions en què a l'hora de tastar un bon vi hom té la sensació que és justament aleshores quan tocava obrir-lo i gaudir-ne en bona companyia. Sembla que aquest és el cas de Legítim Criança 2003 de la casa reusenca De Muller, un clàssic vinícola del Camp de Tarragona i del Priorat. Ara bé, no us hi espereu trobar un vi d'aquesta darrera regió en sentit estricte. Ni mineralitat, ni potència tànica amb tocs de regalèssia, etc... No, aquest vi se'ns presenta com un senyor de casa bona que ha passat un bon temps en ampolla per desenvolupar-hi les seves milllors qualitats: fusta ben integrada, amb notes de vainilla que arriben al cor de l'essència flonja però saborosa que s'expressa en el pas boca. Una certa força encara de la fruita i un final prou durador completen el petit viatge per uns tanins que evoquen una casa antiga, on cal tornar de tant en tant per tocar de peus en glòria.

Sorgit dels cellers Capafonts-Ossó, que produeixen vins tant al Montsant com al Priorat, el seu cupatge és molt variat: merlot, garnatxa, cabernet sauvignon, carinyena i sirà. Potser no ha estat elaborat amb la cura i la projecció d'altres companys seus de denominació, però l'etiqueta renovada amb un nou disseny transmet més adientment el tarannà de vi modern que ha anat adquirint Vessants amb els anys. Es tracta d'un vi que marca justament aquesta tendència molt pròpia del Montsant, d'escapar-se de la tradició per apropar-se a la vigorositat atrevida dels priorats. És elegant, amb un bon final i un ajustat balanç entre criança i fruitositat. Els malalts de riojitis s'ho perdran, i es gastaran un euro més en algun d'aquests ninos d'etiqueta vetusta i intocable que ronden pels súpers catalans. Tant pis.

El descobriment d'aquest vi va ser una revelació per a un servidor, ignorant aleshores de la capacitat de bellesa enològica fora dels racons exaltats per la tradició crítica. D'això ja fa anys, quan encara es podien dur ampolles en l'equipatge de mà, i va ser a París, per a major glòria dels alacantins. Aquest és el segon tast, i ha estat tan encantador com el primer. Hi ha unes quantes empreses que han portat el nom d'Alacant a les posicions més elevades del mercat vinícola mundial. Els Laudum reserva i gran reserva, tot i la nítida decadència d'aquestes qualificacions, arriben a l'ànima i fan estimar les terres de Salses a Guardamar. La corona de llorer que decora l'etiqueta transmet fidelment els mèrits d'un producte profund, de tanins modulats, amb fruita negra i notes de confitura que embolcallen el paladar. Un vi amb vocació càssica que sols pot decebre els pedants.

Rotllan Torra no és una de les marques estrella de la denominació d'origen qualificada del Priorat, però fa alguns del vins assequibles més interessants i, fins i tot, més fidels i menys pretenciosos de la zona en la seva gamma. Per a l'elaboració del Selección Especial (que una 'n' de menys naturalitzaria enormement) es realitza un cupatge de garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon. Es tracta d'un vi molt harmònic, amb un toc encara licorós reforçat per unes notes de pruna confitada. En boca resulta ample i fruitós, sense arribar a la magnitud d'altres vins, però de manera diàfana i convincent. Podem dir que és d'un vi per gaudir sense massa exigències, però sense renúncies que trenquin un estil i un paisatge, el ja famós paisatge de la licorella.

Aquest priorat elegant i de curós cupatge representa un dels sovintejats desembarcaments de gran empreses foranes a la denominació de qualitat prioratina. El Grup Castell de Peralada s'ha lluït amb aquest vi elegant i complex. Val la pena tastar-lo per comparar amb d'altres priorats. Cal tenir en compte la presència de varietats foranes, que l'allunyen de l'habitual combinació única de garnatxa i carinyena. Sembla com si haguessin volgut recrear en certa manera la línia de vins que els distingeix a l'Empordà, mantenint la potència de la garriga mediterrània i la mineralitat de la licorella. Un vi molt ben fet, amb el cap per al cor, i a més amb un nom que evoca perfectament la senzillesa que acompanya tot allò que és gran.

Tastar el Reserva Cabernet Sauvignon de Jean León de l'anyada 1998 és, simplement, un gran plaer. Si bé s'hi nota destacadament la fusta, la vivor de la fruita negra, ben madura, però sense arribar a tocs autèntics de confitura, carrega el vi d'energia penedesenca, de finor i de bon fer mediterrani. En aquells que ja hem deixat de creure en les etiquetes de "reserva" i similars, aquest mot és l'única minúcia que li sobra al producte, que es conserva en molt bona forma i que pot mantenir-s'hi segurament un parell d'anys més. Esn el fa més atractiu l'avellutament i l'estructura, que es complementen força bé. En aquesta anyada Jean León ja estava integrat al grup Torres, però això no n'ha rebaixat de cap manera els objectius ni els resultats.

El tòpic del Penedès com a terra de blancs ha fet estralls en el prestigi d'un terrer més versàtil del que molts creuen i cada cop més ennegrit, en el bell sentit del tint fosc del most que absorbeix els tanins colorants. Però encara més mal ha fet la identificació del blanc penedesenc amb el format de vi d'agulla o de vi fresc per a paelles del tipus "Blanc Pescador". Un dels exemples a un preu assenyat de la feblesa d'aquest arrelat prejudici ens el porta Vinya Escudé, amb un blanc de chardonnay i xarel·lo fermentat en bóta de tarannà modern, és a dir, que integra molt bé el cos i els matisos adquirits en barrica amb la frescor de les varietats esmentades, frescor que es percep tant en nas com en boca. És un vi que no traeix els més exigents, ja que aporta notes diverses ben armonitzades, alhora que és prou llaminer.

Aquest vi és una realitat deliciosa que evoluciona a millor després d'haver estat obert. El primer tast mostra un vi fresc, amb certa acidesa i un cos mitjà, de notes vinculades a la varietat garnatxa, que n'és la protagonista indiscutible. Intenta, doncs, portar al món del vi dolç els aromes i el trets primordials d'un producte rejovenit. Ara bé, a alguns això ens pot semblar una operació de lifting, i ens emociona molt més el vi, aquest mateix vi, després de romandre un parell de mesos en bones condicions. Aleshores apareixen més clares i contundents totes les aromes que promet l'etiqueta (confitura, figues, panses, cacau). Perquè aquí, indubtablement, la vellesa és bellesa.

Un vi mediterrani, perfumat i elegant, amb un nas de fruita vermella i pebre negre, un nas lleuger: Aquesta és la proposta de Jaume Mesquida, un vi de criança amb la bóta perfectament integrada en un producte equilibrat, o com a mínim fins que arriba el final, on descobrim una astringència que no desentona, sinó que acompanya sàviament, tot culminant-la, la profunditat primària que el caracteritza. A l'etiqueta, una reproducció de dos amants nus, en repòs serè i meditatiu, ens torna a repetir allò que ens ha dit el líquid amb un deix tel·lúric: lleugera és la bella profunditat de l'estimació.

Gramona és una firma que s'ha caracteritzat per la creació de xampanys de qualitat i de vins memorables, força singulars dins del panorama català (vins de gel, el Gessamí, etc.), que els han fet força apreciats per cellers i consumidors. Aquest sauvignon blanc suposa un pas més en l'ennobiment de l'art del blanc en aquest nostra terra del negre de capçal. Les aromes són tan riques que a cada cop de nas després d'un tomb de copa sorgeixen nous matisos, noves notes, a vegades tan marcades que sembla un altre vi: De la poma golden a perfums herbacis, de fruites tropicals delicadíssimes a tocs de notes balsàmiques, tot cobert per l'estructura potent del temps en bóta. En boca cal subratllar-hi la mineralitat i el bon pas, expressiu i serè, amb un punt de melositat final que, glamurós, el corona llargament.

Aquest cava és una delícia dels sentits: De bombolla petita, molt agradable en boca, i d'una subtilitat de fragàncies i textures difícil de definir, hi destaca la utilització de la varietat chardonnay, amb un toc de pinot noir, a la manera dels xampanys francesos. Mitjançant els procediments de l'agricultura ecològica, neix un cava reserva brut nature de nom barceloní per deixar-ne clars la procedència i el pedigrí. L'ampolla, original i elegantíssima, explota en minimalisme quan se'n tasta el contingut. El brindis amb aquesta petita gran joia sadolla el més exigent.

Navegant pels textos virgilians descobrim que Dido és l'amant secundària, la de pas, la desolació en persona. Dido també és la segona de bord a Venus la Universal, un celler que dirigeixen Sara Pérez i René Barbier. La seva Dido porta, en efecte, certa melangia: La capa és més aviat pàl·lida, esmorteïda en comparació amb les corporeïtats habituals del Montsant. Les aromes són més etèries, de fruita amb notes subtils de sotabosc, i en boca és lleuger com un paracaigudes. Resulta difícil distingir els elements i les notes, per la mestria enològica que els ha conjugat de forma tan harmònica que tots s'acoplen com els fluids de l'amor. En definitiva, és un vi fet amb la passió d'un objectiu: Demostrar les possibilitats d'una terra i d'unes varietats, més enllà dels tòpics i dels fervors que ens duguin a les amants principals, les ineludibles.

Tal vegada resulta precipitat consumir a hores d'ara aquest vi del Pla de Bages, que destaca per la seva concentració, gairebé hermètica. Cal decantar-lo, i, fins i tot així, segur que ens oculta algun dels seus bells secrets. En nas destaca el pebre negre, el cuir i tabac, encara que en sorprèn la frescor, amb una fusta molt ben integrada. En boca és ample com un mar obert, amb certa mineralitat, que no llueix massa perquè es tracta d'un vi molt dens i, en certa mesura, feixuc. En aquest sentit, els tanins poden arribar a saturar el paladar. Sigui com sigui, en bones condicions de guarda i ben acompanyat farà meravelles.

La garnatxa blanca és la columna vertebral d'aquest vi de categoria. El muscat li aporta aromes i dolçor, suavitat i sensualitat. Al nas s'obre poc a poc cap a una elegància pròpia dels grans vins, i en boca és una explosió, no pas d'una multitud ingent de matisos, que hi són en part, sinó sobretot de sinceritat, mostrant-nos com n'és de fàcil la placidesa d'haver arribat a un indret on ens sentim plenament còmodes. L'harmonia domina el Clos Maria, sense cap punta que desentoni o desequilibri l'esforç realitzat per atènyer un vi cordial, en la significació etimològica d'aquesta expressió: Del cor.

El coupage d'aquest vi no és dels més típics del Penedès, però tampoc resulta excepcional. Un 5% de carinyena no marca una gran diferència, i hi predomina l'ensamblatge entre merlot i cabernet sauvignon. No és un vi per a grans ocasions, ni per a plats suculents, sinó més aviat un vi sense complexos, i per això mateix una mica difícil. Al principi se'ns mostra força tancat, amb un aroma de sotabosc molt marcat i notes posteriors de fruita negra i tabac, un conjunt molt vínic. En boca presenta uns tanins potents però poc acurats, ja que sorprèn una astringència final poc arrodonida. Tanmateix, cal valorar que la fusta li atorga una bona estructura però sense esdevenir-ne protagonista.

Es tracta d'un vi d'una de les darreres anyades que duen a l'etiqueta l'afegitó "Costa Brava", reclam turístic considerat finalment inútil per part dels viticultors de la zona: A Lloret i Platja d'Aro els guiris s'empassen sangria i vins de la casa d'origen tetrabriquenc. El ComaBruna s'elabora en una elegant combinació local i forània de sirà, carinyena i marselan (aquest darrer raríssim a les vinyes catalanes). En nas explota amb una suculenta aroma que sura com un perfum de confitura de pruna, no gaire complexa però embriagadora. Quan el tastem hi trobem notes de xocolata i espècies, en un pas llarg i consistent, però amb alguns tanins per domar. És un vi sincer.

Aquest és un vi rodó: Ni li sobra ni li manca res per triomfar amb gran dignitat en qualsevol taula. Si fa un parell d'anys encara resultava excesivament astringent, el temps l'ha polit com un expert escultor organolèptic. L'ull de llebre i el sirà es fusionen per assolir un excels equilibri entre la potència i la suavitat, entre la profunditat i la subtilesa. La relació qualitat-preu resulta excepcional. La terra s'hi expressa amb certa mineralitat, però també a través del caràcter, autèntic. Tasteu-lo, i aleshores sentireu una múrria commiseració pels malalts crònics de riogitis.

Fruit de les inversions econòmiques i humanes d'un dels grans artistes catalans del s. XX, ha nascut un celler prioratí que fa coses tan delicioses com aquest vi, que n'és la gamma més econòmica. L'Embruix 2003 es caracteritza per la seva harmonia i una criança molt ben portada. Al nas destaca la fruita del bosc madura, el cuir i unes aromes profundes que ens porten a la terra de la licorellla. En boca demostra una potència considerable, amb una etapa de magnífica dolçor que aporta un lleu retronasal de fruita confitada. Ara bé, cal dir que l'anyada 2004 resulta més complexa i atractiva.

Aquest vi, que no ha estat sotmès a criança en botes, resulta una més que agradable sorpresa vinguda del Priorat. Tot i que manté la força i algunes de les característiques bàsiques dels vins d'aquesta magnífica regió, com l'estructura ferma i la mineralitat, el Nita 2004 aporta unes notes florals de violeta i uns tocs de fruita fresca, però madura, que el converteixen en un parent proper de les nòrdiques versions franceses del vi. En boca és expressiu, amb un final mitjà força elegant.

Elaborat a partir d'un cupatge de cabernet sauvignon, merlot, sirà i manto negro, aquest fantàstic vi plenament mediterrani ens transporta a sensacions càlides i saboroses. Amb força cos però no massa gras, en les aromes domina la fruita negra del bosc, i en boca es percep una criança molt ben portada, segurament en el moment òptim de consum. Té un final rodó i llaminer. Esperem que continuï per aquest camí.

Vins dels Països Catalans
		Quíbia 2012 Vi de la Terra de Mallorca / ÀN Negra Viticultors 13º / 0,75 L. Tast: primavera de 2014 Aquest és un vi que no pot deixar indiferent, sobretot a aquells que no coneguin els vins mallorquins. Es tracta d'un vi sec, però untuós, poc aromàtic però de nas intens i agradable, extremadament mineral i un pèl amarg en el pas mig per boca... És a dir, un producte per a aquells que saben gaudir d'un bon vi i alhora en desitgen reconèixer un paisatge, un terreny, un origen que es troba al Mediterrani, tot i que ens parla d'una certa austeritat i no pas d'exuberància... El toc d'ametlla i els anisats finals del retrogust fan venir ganes de beure'n més, ja que és un vi prou llaminer. A banda de tot plegat, l'etiqueta no és solament preciosa, sinó que constitueix una bona mostra gràfica de les bondats d'aquest líquid treballat sobre el sol de Felanitx, indret afortunat que apareix en la forma local de reminiscències llatines.
	Idus 2006 D.O.Q. Priorat / Celler Vall-Llach 15,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2014 Un vi profund és una inspiració. Inspira història i paisatge: temps i espai, les dues condicions a priori de Kant. L’idus romà més famós de la història va ser un 15 de març, encara que el tast de l’Idus 2006 s’ha fet la Diada de Sant Jordi del Tricentenari. Història. Com els vuit anys que han passat des de la collita fins al consum del vi, que l’han arrodonit i hi han deixat uns rivets de color teula. El paisatge és tota la garriga i el sotabosc de Porrera que penetra ben endins al primer cop de nas, i a poc a poc s’hi van descobrint tocs de cansalada fumada, cuiro, cacau torrat... Ens trobem davant d’un vi ben potent, ple de força, aspecte que es percep de seguida en les aromes de licor de cirera o móra que suren sobre el líquid. Caldria veure en el futur com evoluciona tot plegat en ampolla. Que tinguem sort.	Acústic Blanc 2011 D.O. Montsant / Acústic Celler 14º / 0,75 L. Tast: primavera de 2014 Aquest celler de Marçà no defrauda a ningú amb les seves elaboracions, plenes de força i caràcter. En aquest cas concret, es tracta d’un vi de vinyes velles de garnatxa blanca i roja, macabeu i pansal que constitueix una excel·lent mostra dels diferents graus amb què un consumidor pot gaudir d’un bon vi: per a qui no demana massa, és un vi fresc i agradable en boca; per a qui hi cerca quelcom més, hi troba mineralitat i una estructura de columna vertebral que fa de suport a notes que van variant a mesura que el vi s’obre: del brioix i la mantega a la flor blanca i el préssec, la poma escarxada, el so de la música... El final és llarg i suggerent. Un vi, en definitiva, que ens parla d’un terròs que combina l’austera gràcia de la pedra amb l’aèria consistència dels matisos.
	Maioles Blanc Barrica 2007 (D.O. Penedès) / Vinya Escudé 12,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2013 Un dels reptes més interessants en el món del vi consisteix a descobrir com evolucionen en ampolla aquells vins de regions o varietats recuperades, o bé vins fruit de provatures que històricament no existiten o no havien tingut prou representativitat. Aquest és el cas del Maioles, un penedès de chardonnay i xarel·o mantingut en bóta durant 5 mesos. Havent passat 7 anys des del seu embotellament, la veritat és que l'evolució ha estat força ràpida, fet que evidencia que no es caracteritza per una estabilitat remarcable. Malgrat tot, la veritat és que aquest és un moment prou interessant per tastar-lo: al nas destaca la maduresa, que evoca els vins vells - rancis, marsales, xerès -, i la humitat d'espai clos, amb un agradable i subtil final anisat. En boca s'expressa amb força, i hi dominen els fruits secs - nou - i una frescor reconeixible. Cal subratllar en especial el brillant color d'or vell que fa del moment del tast un petita recompensa.	Ànima Negra 2009 (Vi de la Terra de Mallorca) / ÀN Negra 13,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2012 Hi ha vins que emocionen, i aquest n'és un. L'entrada en nas resulta tan suculenta que sembla que hi haguem de caure. Una fusta noble agombola aromes de fruita negra amb notes ben diverses, notes que fan volar la imaginació, de vainilla, de pebre vermell en gra, de cirera, de confitura de roses, i fins i tot tocs de rostit de galtes. En boca és robust, però no arriba a la carnositat que li suposaríem a un vi amb les característiques esmentades. És un vi de capa mitjana que sorprèn i que trenca tòpics, que és llaminer des del primer contacte, però que no embafa gens ni gota. El final resulta llargament plaent, sense caure en la llanguidesa d'alguns productes fets de qualsevol manera. Des de Felanitx, doncs, ens arriba amb amor aquesta petita gran joia mallorquina. Gracis!
	Can Blau 2007 (D.O. Montsant) / Cellers Can Blau 14,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2012 Amb aquest cupatge de carinyena, sirà i garnatxa, els elaboradors de Can Blau aconsegueixen un montsant clàssic, la síntesi de les virtuts que hauria de tenir un bon fill de veí d'aquestes terres, no pas en el sentit vulgar o avorrit del concepte, sinó amb tots els ets i uts d'un ensamblatge-montsant: nas intens, atractiu i suggerent, fruita carnosa en boca amb el toc just de bóta, que omple i que no talla pas l'esperit, i un retrogust allargassat i evocador... La relació qualitat-preu és òptima, i demostra la capacitat d'adaptar-se al mercat, baixant dels núvols, que sembla que alguns productors no han capit. A més, aquest Montsant té la mineralitat justa que fa que no tingui res a envejar als veïns Priorats. D'altra banda, se'ns presenta amb una de les etiquetes més ben trobades del país.	Laudum Nature 2001 Reserva (D.O. Alacant) / Bocopa 13,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2011 Rústic, esquerp, sever. Podrien ser denominacions que se't passen pel cap quan tastes per primer cop aquest vi alacantí d'agricultura ecològica. Es tracta d'un producte arriscat, ja que els 16 meses en bota podrien haver conduït al domini exclusiu de la fusta, que hi és, lluint sobretot al principi, però que va deixant pas -a mesura que el vi s'obre- a aromes de fruites assecades, molt assecades, torrats i una evocació d'olives. És un vi tànnic, corpulent, irregular, resultat del cupatge escollit de monastrell, cabernet sauvignon i ull de llebre: no hi ha pas amorosiment via merlot, carinyena o garnatxa, tot i que quan s'ha obert del tot el monastrell hi deixa un final de fruita llaminera. En general, però, hi ha treva. La força d'aquest vi de 10 anys, força en acidesa, indica que encara té un bon marge de maniobra. Si bé, la rusticitat i una punta d'alcohol li resta certa complexitat, el bon paladar sap que està gaudint d'un vi sensacional.
	Banyuls Grand Cru 1998 (AOC Banyuls Grand Cru) / La Cave de l'Étoile 17º / 0,75 L. Tast: hivern de 2010 Elaborat amb garnatxa negra, aquest vi resulta una bona representació d'allò que ens pot oferir la nostra terra sota bandera francesa. La regió de Banyuls ha estat reconeguda des de fa molt de temps com a centre de producció de vins dolços naturals d'alta qualitat. En aquest banyuls hi trobem els grans trets d'aquesta narració enològica: aromes de fruita negra molt madura, figues, nous, torrats, etc... Un recital harmònic de dolçor que ens permet crear un perfecte acompanyament per a moltes postres, especialment de xocolata o de fruits secs, com les postres de músic. A més, cal recordar que una de les virtuts d'aquests vins és que poden mantenir les qualitats organolèptiques força mesos, amb una mínima cura de conservació (buidatge amb bomba). Una bona proposta de la Catalunya Nord.	Merlot 2006 (D.O. Tarragona) / De Muller 14,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2010 De vins elaborats amb la varietat merlot n'hi ha tants al món que segurament algú en podria estar tastant un de diferent cada dia durant una bona part de l'existència. Seria una mica avorrit, sens dubte, però altament instructiu. En tot cas, si féssim una jerarquia mundial de tots aquests vins, ens podem atrevir a suposar que el merlot que fan els De Muller a la zona del Camp de Tarragona es trobaria a la meitat superior del rànquing. Al nas, destaca un primer atac molt evident de cacao i de cafè, un veritable Caffe Mocha. Servit a la temperatura adient, aquest vi conté l'acidesa suficient per gaudir d'una columna vertebral que es combina prou bé amb la fruita i la bóta, i ens ofereix un pas poc tumultuós per boca. Si bé és un vi modest en les seves expectatives, el resultat sorprèn per la seva vigorositat.
	Coma d'En Pou 2002 (D.O. Terra Alta) / Bàrbara Forés 14,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2010 El celler Bàrbara Forés és una de les empreses vitícoles que ha contribuït de manera determinant a l'hora de situar la denominació de la Terra Alta a l'esfera enològica internacional. Els seus són uns vins tànics i de cos mitjà, alhora. El vermell venç al negre, en una dansa ritual que produeix aromes exquisides ben allunyades dels tòpics que castiguen els vins rebecs i "peleons" del sud de Catalunya. Al nas, doncs, hi trobem un perfum de vi amb la fusta ben integrada, nostes de fruita vermella, tabac, confitura... En boca els tanins hi són presents però sense puntes que dificultin el tast. Al contrari, el vi llisca expressivament i acaba de manera elegant i feliç, llargament feliç. Si en Manelic hagués pogut gaudir d'un Coma d'En Pou segur que no s'amoinaria tant per la Terra Baixa, i aniria de dret, sol o acompanyat, cap a la Terra Alta.	Gran Claustro 2007 (D.O. Cava) / Castell de Perelada 12º / 0,75 L. Tast: hivern de 2010 La signatura del Castell de Perelada resulta una garantia de qualitat a l'hora d'adquirir un vi amb personalitat i d'alta qualitat. Sens dubte, aquest cava atípic en resulta una bella mostra. L'ampolla mateixa ens trasllada a l'època del xampany imperial, i aquesta és una mica la filosofia que ha seguit l'elaboració del Gran Claustro. Així, amb les varietats clàssiques franceses de Chardonnay i Pinot Noir, sorgeix un producte que es caracteritza per l'extremada delicadesa: l'aroma és molt subtil, floral i molt etèria; en boca les bombolles es desfan com una mousse de crema fresca i recomfortant; el final és llarg, llarg i profund, com una evocació d'una tonada que no ens vol deixar. Un brut nature que demostra el talent dels enòlegs que treballen amb els fruits del nostre país.
	Manto Negro 2007 (D.O. Binissalem-Mallorca) / Ca Sa Padrina 13,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2010 Mallorca és terra de vins des de fa molts segles. Les varietats locals, que van patir com a molts d'altres indrets la fil·loxera, s'han tornat a reintroduir a la viticultura illenca per oferir-nos el tast d'un vi com els d'abans, però elaborat amb tota la tecnologia moderna. En aquest sentit, encara que aquest vi dugui un nom de monovarietal, es tracta d'un cupatge en què una altra varietat mallorquina (callet) i dues de forasteres (merlot i cabernet sauvignon) atorguen les seves millors característiques per configurar un producte molt vínic, amb olors de vi, de celler tradicional. Es tracta, doncs, d'un semicriança sense floritures però amb un nervi que el converteix en un vi distingit, de pas lleuger però ben modulat i senyor. És un vi fresc, ideal per combinar amb un pa amb oli i embotits, formatges no massa curats, etc.	Legítim Criança 2003 (D.O.Q. Priorat) / De Muller 14º / 0,75 L. Tast: tardor de 2010 Hi ocasions en què a l'hora de tastar un bon vi hom té la sensació que és justament aleshores quan tocava obrir-lo i gaudir-ne en bona companyia. Sembla que aquest és el cas de Legítim Criança 2003 de la casa reusenca De Muller, un clàssic vinícola del Camp de Tarragona i del Priorat. Ara bé, no us hi espereu trobar un vi d'aquesta darrera regió en sentit estricte. Ni mineralitat, ni potència tànica amb tocs de regalèssia, etc... No, aquest vi se'ns presenta com un senyor de casa bona que ha passat un bon temps en ampolla per desenvolupar-hi les seves milllors qualitats: fusta ben integrada, amb notes de vainilla que arriben al cor de l'essència flonja però saborosa que s'expressa en el pas boca. Una certa força encara de la fruita i un final prou durador completen el petit viatge per uns tanins que evoquen una casa antiga, on cal tornar de tant en tant per tocar de peus en glòria.
	Vessants 2004 (D.O. Montsant) / Cellers Capafonts-Ossó 14º / 0,75 L. Tast: tardor de 2010 Sorgit dels cellers Capafonts-Ossó, que produeixen vins tant al Montsant com al Priorat, el seu cupatge és molt variat: merlot, garnatxa, cabernet sauvignon, carinyena i sirà. Potser no ha estat elaborat amb la cura i la projecció d'altres companys seus de denominació, però l'etiqueta renovada amb un nou disseny transmet més adientment el tarannà de vi modern que ha anat adquirint Vessants amb els anys. Es tracta d'un vi que marca justament aquesta tendència molt pròpia del Montsant, d'escapar-se de la tradició per apropar-se a la vigorositat atrevida dels priorats. És elegant, amb un bon final i un ajustat balanç entre criança i fruitositat. Els malalts de riojitis s'ho perdran, i es gastaran un euro més en algun d'aquests ninos d'etiqueta vetusta i intocable que ronden pels súpers catalans. Tant pis.	Laudum 2002 Reserva (D.O. Alacant) / Bocopa 13,5º / 0,75 L. Tast: estiu de 2010 El descobriment d'aquest vi va ser una revelació per a un servidor, ignorant aleshores de la capacitat de bellesa enològica fora dels racons exaltats per la tradició crítica. D'això ja fa anys, quan encara es podien dur ampolles en l'equipatge de mà, i va ser a París, per a major glòria dels alacantins. Aquest és el segon tast, i ha estat tan encantador com el primer. Hi ha unes quantes empreses que han portat el nom d'Alacant a les posicions més elevades del mercat vinícola mundial. Els Laudum reserva i gran reserva, tot i la nítida decadència d'aquestes qualificacions, arriben a l'ànima i fan estimar les terres de Salses a Guardamar. La corona de llorer que decora l'etiqueta transmet fidelment els mèrits d'un producte profund, de tanins modulats, amb fruita negra i notes de confitura que embolcallen el paladar. Un vi amb vocació càssica que sols pot decebre els pedants.
	Rotllan Torra Selección Especial 2004 (D.O.Q. Priorat) / Rotllan Torra 13,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2010 Rotllan Torra no és una de les marques estrella de la denominació d'origen qualificada del Priorat, però fa alguns del vins assequibles més interessants i, fins i tot, més fidels i menys pretenciosos de la zona en la seva gamma. Per a l'elaboració del Selección Especial (que una 'n' de menys naturalitzaria enormement) es realitza un cupatge de garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon. Es tracta d'un vi molt harmònic, amb un toc encara licorós reforçat per unes notes de pruna confitada. En boca resulta ample i fruitós, sense arribar a la magnitud d'altres vins, però de manera diàfana i convincent. Podem dir que és d'un vi per gaudir sense massa exigències, però sense renúncies que trenquin un estil i un paisatge, el ja famós paisatge de la licorella.	Cruor 2005 Reserva Cabernet Sauvignon (D.O.Q. Priorat) / Casa Gran del Siurana 14,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2009 Aquest priorat elegant i de curós cupatge representa un dels sovintejats desembarcaments de gran empreses foranes a la denominació de qualitat prioratina. El Grup Castell de Peralada s'ha lluït amb aquest vi elegant i complex. Val la pena tastar-lo per comparar amb d'altres priorats. Cal tenir en compte la presència de varietats foranes, que l'allunyen de l'habitual combinació única de garnatxa i carinyena. Sembla com si haguessin volgut recrear en certa manera la línia de vins que els distingeix a l'Empordà, mantenint la potència de la garriga mediterrània i la mineralitat de la licorella. Un vi molt ben fet, amb el cap per al cor, i a més amb un nom que evoca perfectament la senzillesa que acompanya tot allò que és gran.
	Reserva Cabernet Sauvignon 1998 (D.O. Penedès) / Jean León 14º / 0,75 L. Tast: hivern de 2009 Tastar el Reserva Cabernet Sauvignon de Jean León de l'anyada 1998 és, simplement, un gran plaer. Si bé s'hi nota destacadament la fusta, la vivor de la fruita negra, ben madura, però sense arribar a tocs autèntics de confitura, carrega el vi d'energia penedesenca, de finor i de bon fer mediterrani. En aquells que ja hem deixat de creure en les etiquetes de "reserva" i similars, aquest mot és l'única minúcia que li sobra al producte, que es conserva en molt bona forma i que pot mantenir-s'hi segurament un parell d'anys més. Esn el fa més atractiu l'avellutament i l'estructura, que es complementen força bé. En aquesta anyada Jean León ja estava integrat al grup Torres, però això no n'ha rebaixat de cap manera els objectius ni els resultats.	Maioles 2007 (D.O. Penedès) / Vinya Escudé 12,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2009 El tòpic del Penedès com a terra de blancs ha fet estralls en el prestigi d'un terrer més versàtil del que molts creuen i cada cop més ennegrit, en el bell sentit del tint fosc del most que absorbeix els tanins colorants. Però encara més mal ha fet la identificació del blanc penedesenc amb el format de vi d'agulla o de vi fresc per a paelles del tipus "Blanc Pescador". Un dels exemples a un preu assenyat de la feblesa d'aquest arrelat prejudici ens el porta Vinya Escudé, amb un blanc de chardonnay i xarel·lo fermentat en bóta de tarannà modern, és a dir, que integra molt bé el cos i els matisos adquirits en barrica amb la frescor de les varietats esmentades, frescor que es percep tant en nas com en boca. És un vi que no traeix els més exigents, ja que aporta notes diverses ben armonitzades, alhora que és prou llaminer.
	Ètim Verema Tardana 2006 (D.O. Montsant) / Agrícola Falset-Marçà 15º / 0,50 L. Tast: primavera de 2009 Aquest vi és una realitat deliciosa que evoluciona a millor després d'haver estat obert. El primer tast mostra un vi fresc, amb certa acidesa i un cos mitjà, de notes vinculades a la varietat garnatxa, que n'és la protagonista indiscutible. Intenta, doncs, portar al món del vi dolç els aromes i el trets primordials d'un producte rejovenit. Ara bé, a alguns això ens pot semblar una operació de lifting, i ens emociona molt més el vi, aquest mateix vi, després de romandre un parell de mesos en bones condicions. Aleshores apareixen més clares i contundents totes les aromes que promet l'etiqueta (confitura, figues, panses, cacau). Perquè aquí, indubtablement, la vellesa és bellesa.	Cabernet Sauvignon Criança 2004 (D.O. Pla i Llevant) / Jaume Mesquida 13,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Un vi mediterrani, perfumat i elegant, amb un nas de fruita vermella i pebre negre, un nas lleuger: Aquesta és la proposta de Jaume Mesquida, un vi de criança amb la bóta perfectament integrada en un producte equilibrat, o com a mínim fins que arriba el final, on descobrim una astringència que no desentona, sinó que acompanya sàviament, tot culminant-la, la profunditat primària que el caracteritza. A l'etiqueta, una reproducció de dos amants nus, en repòs serè i meditatiu, ens torna a repetir allò que ens ha dit el líquid amb un deix tel·lúric: lleugera és la bella profunditat de l'estimació.
	Sauvignon Blanc 2007 (D.O. Penedès) / Gramona 12,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Gramona és una firma que s'ha caracteritzat per la creació de xampanys de qualitat i de vins memorables, força singulars dins del panorama català (vins de gel, el Gessamí, etc.), que els han fet força apreciats per cellers i consumidors. Aquest sauvignon blanc suposa un pas més en l'ennobiment de l'art del blanc en aquest nostra terra del negre de capçal. Les aromes són tan riques que a cada cop de nas després d'un tomb de copa sorgeixen nous matisos, noves notes, a vegades tan marcades que sembla un altre vi: De la poma golden a perfums herbacis, de fruites tropicals delicadíssimes a tocs de notes balsàmiques, tot cobert per l'estructura potent del temps en bóta. En boca cal subratllar-hi la mineralitat i el bon pas, expressiu i serè, amb un punt de melositat final que, glamurós, el corona llargament.	Privat Laietà (D.O. Cava) / Alta Alella 12º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Aquest cava és una delícia dels sentits: De bombolla petita, molt agradable en boca, i d'una subtilitat de fragàncies i textures difícil de definir, hi destaca la utilització de la varietat chardonnay, amb un toc de pinot noir, a la manera dels xampanys francesos. Mitjançant els procediments de l'agricultura ecològica, neix un cava reserva brut nature de nom barceloní per deixar-ne clars la procedència i el pedigrí. L'ampolla, original i elegantíssima, explota en minimalisme quan se'n tasta el contingut. El brindis amb aquesta petita gran joia sadolla el més exigent.
	Dido 2005 (D.O. Montsant) / Venus la Universal 13º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Navegant pels textos virgilians descobrim que Dido és l'amant secundària, la de pas, la desolació en persona. Dido també és la segona de bord a Venus la Universal, un celler que dirigeixen Sara Pérez i René Barbier. La seva Dido porta, en efecte, certa melangia: La capa és més aviat pàl·lida, esmorteïda en comparació amb les corporeïtats habituals del Montsant. Les aromes són més etèries, de fruita amb notes subtils de sotabosc, i en boca és lleuger com un paracaigudes. Resulta difícil distingir els elements i les notes, per la mestria enològica que els ha conjugat de forma tan harmònica que tots s'acoplen com els fluids de l'amor. En definitiva, és un vi fet amb la passió d'un objectiu: Demostrar les possibilitats d'una terra i d'unes varietats, més enllà dels tòpics i dels fervors que ens duguin a les amants principals, les ineludibles.	Abadal 3.9 2005 (D.O. Pla de Bages) / Masies d'Avinyó 14º / 0,75 L. Tast: hivern de 2008 Tal vegada resulta precipitat consumir a hores d'ara aquest vi del Pla de Bages, que destaca per la seva concentració, gairebé hermètica. Cal decantar-lo, i, fins i tot així, segur que ens oculta algun dels seus bells secrets. En nas destaca el pebre negre, el cuir i tabac, encara que en sorprèn la frescor, amb una fusta molt ben integrada. En boca és ample com un mar obert, amb certa mineralitat, que no llueix massa perquè es tracta d'un vi molt dens i, en certa mesura, feixuc. En aquest sentit, els tanins poden arribar a saturar el paladar. Sigui com sigui, en bones condicions de guarda i ben acompanyat farà meravelles.
	Clos Maria 2005 (D.O. Montsant) / Mas Perinet 13º / 0,75 L. Tast: tardor de 2008 La garnatxa blanca és la columna vertebral d'aquest vi de categoria. El muscat li aporta aromes i dolçor, suavitat i sensualitat. Al nas s'obre poc a poc cap a una elegància pròpia dels grans vins, i en boca és una explosió, no pas d'una multitud ingent de matisos, que hi són en part, sinó sobretot de sinceritat, mostrant-nos com n'és de fàcil la placidesa d'haver arribat a un indret on ens sentim plenament còmodes. L'harmonia domina el Clos Maria, sense cap punta que desentoni o desequilibri l'esforç realitzat per atènyer un vi cordial, en la significació etimològica d'aquesta expressió: Del cor.	Pas Curtei 2004 (D.O. Penedès) / Alemany i Corrió 13,5º / 0,75 L. Tast: estiu de 2008 El coupage d'aquest vi no és dels més típics del Penedès, però tampoc resulta excepcional. Un 5% de carinyena no marca una gran diferència, i hi predomina l'ensamblatge entre merlot i cabernet sauvignon. No és un vi per a grans ocasions, ni per a plats suculents, sinó més aviat un vi sense complexos, i per això mateix una mica difícil. Al principi se'ns mostra força tancat, amb un aroma de sotabosc molt marcat i notes posteriors de fruita negra i tabac, un conjunt molt vínic. En boca presenta uns tanins potents però poc acurats, ja que sorprèn una astringència final poc arrodonida. Tanmateix, cal valorar que la fusta li atorga una bona estructura però sense esdevenir-ne protagonista.
	Merlot 2004 (D.O. Costers del Segre) / Raimat 13º / 0,75 L. Tast: estiu de 2008 Raimat, la gran empresa de Costers de Segre, es caracteritza per l'elaboració de vins de qualitat mitjana que prou sovint superen l'imprecís qualificatiu de "correctes". En aquest cas, el monovarietal Merlot 2004 (que inclou un petit percentatge de cabernet sauvignon) és un bon exemple d'aquesta línia. Es tracta d'un vi càlid, amb el bouquet aromàtic típic d'aquesta varietat en països temperats. I aquí rau precisament el problema: Aquest vi, ben estructurat, agradable i harmònic, comparteix massa trets amb els seus homòlegs del Nou Món, especialment els xilens i argentins. La llàstima és que el Merlot de Raimat no hi pot competir en relació qualitat-preu.	ComaBruna 2003 (D.O. Empordà-Costa Brava) / Espelt 13,5º / 0,75 L. Tast: primavera de 2008 Es tracta d'un vi d'una de les darreres anyades que duen a l'etiqueta l'afegitó "Costa Brava", reclam turístic considerat finalment inútil per part dels viticultors de la zona: A Lloret i Platja d'Aro els guiris s'empassen sangria i vins de la casa d'origen tetrabriquenc. El ComaBruna s'elabora en una elegant combinació local i forània de sirà, carinyena i marselan (aquest darrer raríssim a les vinyes catalanes). En nas explota amb una suculenta aroma que sura com un perfum de confitura de pruna, no gaire complexa però embriagadora. Quan el tastem hi trobem notes de xocolata i espècies, en un pas llarg i consistent, però amb alguns tanins per domar. És un vi sincer.
	Bru de Verdú 2005 (D.O. Costers del Segre) / Cercavins 14,3º / 0,75 L. Tast: primavera de 2008 Aquest és un vi rodó: Ni li sobra ni li manca res per triomfar amb gran dignitat en qualsevol taula. Si fa un parell d'anys encara resultava excesivament astringent, el temps l'ha polit com un expert escultor organolèptic. L'ull de llebre i el sirà es fusionen per assolir un excels equilibri entre la potència i la suavitat, entre la profunditat i la subtilesa. La relació qualitat-preu resulta excepcional. La terra s'hi expressa amb certa mineralitat, però també a través del caràcter, autèntic. Tasteu-lo, i aleshores sentireu una múrria commiseració pels malalts crònics de riogitis.	Embruix 2003 (D.O.Q. Priorat) / Vall Llach 14,5º / 0,75 L. Tast: hivern de 2007 Fruit de les inversions econòmiques i humanes d'un dels grans artistes catalans del s. XX, ha nascut un celler prioratí que fa coses tan delicioses com aquest vi, que n'és la gamma més econòmica. L'Embruix 2003 es caracteritza per la seva harmonia i una criança molt ben portada. Al nas destaca la fruita del bosc madura, el cuir i unes aromes profundes que ens porten a la terra de la licorellla. En boca demostra una potència considerable, amb una etapa de magnífica dolçor que aporta un lleu retronasal de fruita confitada. Ara bé, cal dir que l'anyada 2004 resulta més complexa i atractiva.
	Nita 2004 (D.O.Q. Priorat) / Meritxell Pallejà 14º / 0,75 L. Tast: hivern de 2006 Aquest vi, que no ha estat sotmès a criança en botes, resulta una més que agradable sorpresa vinguda del Priorat. Tot i que manté la força i algunes de les característiques bàsiques dels vins d'aquesta magnífica regió, com l'estructura ferma i la mineralitat, el Nita 2004 aporta unes notes florals de violeta i uns tocs de fruita fresca, però madura, que el converteixen en un parent proper de les nòrdiques versions franceses del vi. En boca és expressiu, amb un final mitjà força elegant.	Son Bordils Negre 2002 (V.T. Illes Balears) / Finca Son Bordils 14º / 0,75 L. Tast: tardor de 2006 Elaborat a partir d'un cupatge de cabernet sauvignon, merlot, sirà i manto negro, aquest fantàstic vi plenament mediterrani ens transporta a sensacions càlides i saboroses. Amb força cos però no massa gras, en les aromes domina la fruita negra del bosc, i en boca es percep una criança molt ben portada, segurament en el moment òptim de consum. Té un final rodó i llaminer. Esperem que continuï per aquest camí.